tectònica de plaques

LA TECTÒNICA DE PLAQUES: UNA TEORIA SOBRE LA DINÀMICA TERRESTRE
La teoria de la tectònica de plaques permet explicar molts dels processos geològics que tenen lloc en el nostre planeta.
Així, aquesta teoria explica com i on es forma escorça continental i oceànica; la disposició actual dels continents i el seu moviment al llarg dels temps geològics; la formació i l'expansió dels oceans; el lloc de formació de molts tipus de roques i de jaciments minerals, i el relleu terrestre.
També explica per què determinats arxipèlags estan vorejats per grans fosses oceàniques i la distribució geogràfica dels volcans i dels sismes.

LES PLAQUES LITOSFÈRIQUES
Segons la teoria de la tectònica de plaques, la superfície de la terra està dividida en peces o plaques rígides, de formes i dimensions diferents, anomenades plaques litosfériques o tectòniques.
Les plaques formades per litosfera tenen un gruix mitjà de 100 km i es desplacen per damunt del mantell a una velocitat mitjana de diversos centímetres per any.
Hi ha tres tipus de escorça: oceàniques, continentals i mixtes.
Els límits entre les plaques són zones d'una gran activitat sísmica i volcànica.
Quan es va formular la teoria de la tectònica de plaques es van definir set grans plaques: Eurasiàtica, Nord-americana, Sud-americana, Africana, Indoaustraliana, Antàrtica i Pacífica. Més tard: Nazca, la del Carib, la Filipina i l'Aràbiga entre altres.

Bibliografia:
Aquesta informacio le tret del llibre de quart.