tectònica de plaques

LA TECTÒNICA DE PLAQUES: UNA TEORIA SOBRE LA DINÀMICA TERRESTRE
La teoria de la tectònica de plaques permet explicar molts dels processos geològics que tenen lloc en el nostre planeta.
Així, aquesta teoria explica com i on es forma escorça continental i oceànica; la disposició actual dels continents i el seu moviment al llarg dels temps geològics; la formació i l'expansió dels oceans; el lloc de formació de molts tipus de roques i de jaciments minerals, i el relleu terrestre.
També explica per què determinats arxipèlags estan vorejats per grans fosses oceàniques i la distribució geogràfica dels volcans i dels sismes.

LES PLAQUES LITOSFÈRIQUES
Segons la teoria de la tectònica de plaques, la superfície de la terra està dividida en peces o plaques rígides, de formes i dimensions diferents, anomenades plaques litosfériques o tectòniques.
Les plaques formades per litosfera tenen un gruix mitjà de 100 km i es desplacen per damunt del mantell a una velocitat mitjana de diversos centímetres per any.
Hi ha tres tipus de escorça: oceàniques, continentals i mixtes.
Els límits entre les plaques són zones d'una gran activitat sísmica i volcànica.
Quan es va formular la teoria de la tectònica de plaques es van definir set grans plaques: Eurasiàtica, Nord-americana, Sud-americana, Africana, Indoaustraliana, Antàrtica i Pacífica. Més tard: Nazca, la del Carib, la Filipina i l'Aràbiga entre altres.

Bibliografia:
Aquesta informacio le tret del llibre de quart.

La formacio dels fons oceanics

L'ESTUDI DELS FONS OCEANICS
Fins fa poc mes de 50 anys es pensava que els fons oceanics eren grans planes cobertes de sediments.
Es va comensar a estudiar l'Atlantic nord. Per a fer-ho, es van utilitzar vaixells equipats amb instruments per a determinar la profunditat (esondes i barimetres), es va arribar a les conclusions seguents:
-En el centre de la conca oceanica hi havia una gran elevacio muntanyosa, la dorsal oceanica, amb un solc central, el rift.

-La capa de sediments era molt mes prima del que s'havia suposat.

-Els fons oceanics eren relativament joves: no s'hi van trobar roques de mes de 180 milions d'anys.
Mes tard van observar que els epicentres dels terratremols que s'havien produit en aquella zona se situaven al llarg de la dorsal.

LA TEORIA DE L'EXPANSIO DELS FONS OCEANICS
Harry Hess va ser un geoleg nord-america que va comensar a estudiar els fons del Pacific i va observar que hi ha una serie d'elevacions volcaniques submarines de superficie plana, guyots, que estan alienades desde la dorsal.
Robert Dietz i Harry Hess van enunciar una nova hipotesi: l'expansio del fons oceanic, que proposva que en la dorsal es forma continuament litosfera oceanica.

Bibliografia:
Aquesta informacio le tret del llibre de biologia de 4

La deriva continental

LA TECTONICA DE PLAQUES
La tectonica de plaques es una teoria que explica els processos geologics que tenen lloc en l'interior de la Terra i les seues consequencies en la superficie terrestre.

ELS CONEIXEMENT ANTERIORS A LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL
Durant els s. XVI i XVII, els cartografs van observar les costes d'America i d'Africa i van considerar sense poder-ho explicar, que pareixien fragments d'un continent mes gran i que, si aquests fragments s'aproximaven, encaixaven d'una manera quasi perfecta.

LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL
En 1912, el cientific Wegener va enunciar la teoria de la deriva continental, que li permetia explicar la forme i la disposicio dels continents i els oceans, i l'origen de les muntanyes.
Segons Wegener, fa uns 300 milions 4'anys tots els continents estaven units formant un unic continent (Pangea), envoltat per un ocea. Aquesta massa continental es va comencar a trencar fa 200 milions d'anys, i els fragments viatjaren a la deriva fins que van arribar a la posicio actual.
Per a Wegener els continents es desplasaven damunt el fons oceanic, la cual cosa li permetia explicar la formacio de les cadenes muntanyoses, perque quan un continent viatjava a la deriva, si la sdeua zona frontal trobava resistencia, es plegava.