FORMACIÓ DE LA TERRA

historia de la terra:

 La història de la Terra comprén aproximadament 4.600 milions d'anys (Ma) ,1 des de la seua formació a partir de la nebulosa protosolar. Eixe temps és aproximadament un terç del total transcorregut des del Big Bang, el qual s'estima que va tindre lloc fa 13.700 Ma.2 Este article és un resum de les principals teories científiques de l'evolució del nostre planeta al llarg de la seua existència.

 l'origen:

  L'origen de La Terra és el mateix que el del Sistema Solar. El que acabaria sent el Sistema Solar inicialment va existir com una extensa mescla de núvols de gas, roques i pols en rotació. Estava composta per hidrogen i heli sorgits en el Big Bang, així com per elements més pesats produïts per supernoves. Fa uns 4.600 Milions d'anys, una estrela pròxima es va transformar en supernova i la seua explosió va enviar una ona de xoc fins a la nebulosa protosolar incrementant el seu moment angular. A mesura que la nebulosa va començar a incrementar la seua rotació, gravetat i inèrcia, es va aplanar conformant un disc protoplanetario (orientat perpendicularment a l'eix de rotació) . La major part de la massa es va acumular en el seu centre i va començar a calfar-se, però a causa de les xicotetes pertorbacions del moment angular i a les col·lisions de les nombroses runes generats, van començar a formar-se protoplanetes. 

vida:

 La vida va sorgir en la Terra potser fa uns 4.000 Ma, encara que el càlcul de quan va començar és prou especulatiu. Generada per l'energia química de la jove Terra, va sorgir una molècula (o diverses) que posseïa la capacitat de fer còpies semblants a ella mateixa -el «primer replicador»-. La naturalesa d'esta molècula es desconeix. Esta ha sigut reemplaçada en funcions, al llarg del temps, per l'actual replicador: l'ADN. Fent còpies de si mateix, el replicador funcionava amb exactitud, però algunes còpies contenien algun error. Si este canvi destruïa la capacitat de fer noves còpies, no podia fer més i s'extingia. D'una altra manera, alguns canvis farien més ràpida o millor la rèplica: esta varietat arribaria a ser nombrosa i reeixida. A mesura que augmentava la matèria viva, la 'comida' anava esgotant-se, i les «cadenas» explotarien nous materials, o potser detenia el progrés d'altres «cadenas» i arreplegava els seus recursos, arribant a ser més nombroses.

 Fotosintesi i oxigen:

 Probablement les primeres cèl·lules eren totes heteròtrofes, utilitzant totes les molècules orgàniques (inclús les d'altres cèl·lules) com a matèria primera i com a font d'energía.11 Així com el subministrament de menjar disminuïa, algunes van desenrotllar una nova estratègia. En vegada utilitzar els cada vegada menors grups de molècules orgàniques lliures, estes molècules van adoptar la llum solar com a font d'energia. Les estimacions varien, però fa uns 3.000 Ma,12 quelcom semblant a l'actual fotosíntesi s'havia desenrotllat. Açò va fer que l'energia solar disponible no sols per als autòtrofs sinó que també per als heteròtrofs que es nodrien d'ells. La fotosíntesi consumix prou CO2 i aigua com a matèria primera i, amb l'energia de la llum solar, produïx molècules riques en energia (els carbohidratos).

BIBLIOGRAFIA:

http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_Tierra#Origen