jueves, 13 de junio de 2013

L'herència dels gens


HERÈNCIA DE DOS CARÀCTERS 

En les pesoleres, l'al·lel per al color groc A domina sobre l'al·lel per al verd a, i l'al·lel de forma llisa B domina sobre l'al·lel de forma rugosa b.

Per tant quan es pol·linitzen varietats pures de plantes de pésols grocs i llisos amb plantes pures de pésols verds i rugosos, totes les pesoleres que s'obtinguen de la primera generació filial tindran pésols grocs i llisos.

Si les pesoleres heterozigótiques de la primera generació filial s'encreuen entre si, s'obtindra la segona generació filial.


COM ES DETERMINA EL SEXE

En l'espécie humana, el sexe de cada individu està determinat per una parella de cromosomes, anomenats cromosomes sexuals. Els altres 44 cromosomes són els anomenats autosomes.

En la dona, aquests dos cromosomes sexuals són iguals, X les dones tenen el genotip XX.

L'home poseeix dos cromosomes sexuals de diferent mida: un és cromosoma X, és el més gran i l'altre és el cromosoma Y. Els homes tenen el genotip XY.

El sexe s'hereta com qualsevol altre caràcter. Durant la meiosi, els gàmetes amb el cromosoma X o amb el cromosoma Y es produeixen en la mateixa proporció.

Per tant hi ha un 50% de probabilitat que nasca un xiquet i 50% de que siga xiqueta.


bibliografia: La informació esta extreta del llibre de quart.

L'herència dels gens

ELS GÀMETES TENEN UN ÚNIC AL·LEL PER A CADA GEN

Els gàmetes humans són cèl·lules haploides que es produeixen durant la meiosi . Contenen 23 cromosomes, un de cada parella de cromosomes homólegs. Per tant, per a cada gen, els gàmetes disposen d'un únic al·lel.


LA ÚNIO DELS GAMETES S'ESDEVE A L'ATZAR

La únio de un espermatozoide amb l'òvul s'esdevé a l'atzar, amb independència dels gens que continga.


DESCENDÈNCIA ENTRE INDIVIDUS HOMOZIGÒTICS

La descendència d'un individu homozigòtic dominant i un homozigòtic recessiu, el 100% dels fills seran heterozigòtics, el caràcter recessiu sembla que ha desaparegut de aquesta generació filial.
Aquestes observacions perteneixen a la primera llei de Mendel o llei de la uniformitat en la primera generació filial.


DESENDÈNCIA ENTRE INDIVIDUS HETEROZIGÒTICS

La descendència entre individus heterozigòtics, constitueix la segona generació filial.
Apareixen els tres genotips possibles: AA, Aa i aa. Aquesta parella tindrà el 75% de fills amb unes caracteristiques i el 25% restants amb altres. El caràcter recessiu torna a aparéixer en la segona generació.

Aquestes observacions formen part de la segona llei de Mendel o segona generació filial.


bibliografia:  Aquesta informació esta extreta del llibre de quart.

domingo, 9 de junio de 2013

Principis i conceptes básics de la genética.

la genètica és la part de la biologia que estudia l'herència dels caràcters, el comportament dels gens dins les cèl·lules i la seua transmissió de pares a fills. La genética es va iniciar amb els treballs de Medel al s.XIX.

DOS GENS PER A UN CARÀCTER
Els gens són fragments de l'ADN que contenen la informació genètica de cadascun dels caràcters hereditaris. Els gens es trasmeten de pares a fills a través dels gàmetes que es produeixen durant la meiosi.

Els gens es troben en els cromosomes i cada gen té dues alternatives, que es denominen al·lels, un a cada cromosoma.

Per a estudiar com es comporten els gens, considerem, per exemple, el caràcter pigmentació de la pell. Aquest caràcter està determinat per un gen que controla la producció d'un pigment anomenat melanina.

Cada individu poseeix dos al·lels per a aquest caràcter, un a cada cromosoma. Un d'aquests al·lels , M, permet que les cèl·lules de la pell produïsquen melanina. L'altre, m, no permet que les cèl·lules produisquen melanina. Els individus que poseeixen els dos al·lels iguals, MM o mm s'anomenen homozigòtics, mentre que els individus amb gens diferents, Mm, s'anomenen heterozigòtics o híbrids.


GENOTIP O FENOTIP
S'anomena genotip el conjunt de gens que té un individu.

L'aparença externa d'un caràcter genétic s'anomena fenotip.
El fenotip d'un individu depén principalment del seu genotip, és a dir, dels gens que poseeixen les seues cèl·lules.


AL·LELS DOMINANTS I RECESIUS
Un al·lesl dominant té el mateix efecte quan la persona és homozigòtic presenta un fenotip intermedi entre els dos progenitors.

s'anomena codominància l'expressió simultània dels dos al·les.



bibliografia: aquesta informació esta treta del llibre de 4º de biologia